Think

Rubrica - La riunione delle 8

// unadonna //
“Ciccio, ma non ti sembra strano che in questi CdA siano quasi tutti uomini?”, gli chiedo sfogliando le pagine dell’economia del mio quotidiano. “Ah no! Non cominciare con la solita solfa! Si vede che sono competenti!” “E ti sembra credibile che le competenze, soprattutto dove si tengono i cordoni della borsa, ce le abbiano quasi solo gli uomini?” “Eh, si vede che scelgono le facoltà più adatte!” “Ma se i laureati e le laureate in economia sono quasi in pari!”* “Evidentemente, gli uomini si danno da fare di più per inserirsi nei posti giusti!” “Tipo?” “Tipo che si propongono, si candidano, si fanno avanti! Magari cercano contatti” “Contatti?” “Sì, sai, si fermano dopo il lavoro col capo, o con l’assessore, vanno agli incontri, alle cene…” “… e al calcetto!” “Sì anche al calcetto, perché?” “No, mi è venuto in mente quella citazione di qualche anno fa, ricordi? ‘Per trovare lavoro serve più una partita di calcetto che un buon curriculum’. Sai chi l’ha detto?” “Il gestore di una palestra?” “No!” “Un amministratore delegato appassionato di pallone?” “No!” “e allora chi?” “L’allora Ministro del Lavoro. Capisci? No, dico: capisci?” “Cosa?” “È da questi incontri che nascono relazioni che sviluppano rapporti di potere fra le persone che poi ci ritroviamo nei CdA, negli esecutivi, nei centri decisionali…” “Esagerata! Guarda che anche voi donne potete incontrarvi e creare la vostra rete di potere” “Davvero?” “Sì. Non ti fermi a bere un caffè con le altre mamme, dopo aver portato il bambino all’asilo?” “Intendi, mentre tu sei già in ufficio da mezz’ora?” “Eh, lo sai che il mio capo ci tiene alle riunioni alle 8…”

*Dati MIUR: dati.ustat.miur.it/dataset/laureati

Think

Rové al podëi –avëi podëi

// Daria Valentin //
© Unsplash / designecologist
Da jones somiunse dötes cantes da rové al podëi. Da avëi podëi. Y da podëi vire fora le podëi. Le tru indere da rové te chësta posiziun é gonot lié a de gran renunzies. Y de chësc se rëndon impormó cunt canche an ciara indô y s’intënn de ci che an á döt cant lascé por strada. Êl davëi ci che i me dejidrâ canche i ê piada ia por chësta strada? Orôi propi renunzié a tan tröp ma por podëi dí che i ê rovada al podëi? Chësc discurs vel dantadöt por tröpes ëres che mëss dé sö süa finëza, süa eleganza, so ester ëra por podëi se bate tles posiziuns plü altes. Le monn dl podëi é da vedlamënter incá dagnora gnü dominé dal comportamënt a comeduns: sce an sá da se la fá avarëi röion inant. Sce an se intendrësc por valch o valgügn reston por strada. L’ël é de natöra infora plü dür y plü ausé da se bate. L’ëra á na costituziun plü delicata y é ince de cör plü morjela. Sambëgn che chësta sensibilité jiss debojëgn tles posiziuns de podëi. Sambëgn che al foss important che chësta carateristica gniss conscidrada. Mo tan gonot ne vëgnera pa nia baratada ite cun le medem comportamënt porté inant da secui incá dala pert mascolina?
Se mantigní feminiles ince sce an á podëi
N iade che les ëres röia al podëi se desmëntieres sovënz de sciöche ara é da ester ëra. Ares pretënn poester ince ciamó deplü co i ëi. Ares vëgn plü döres. Ares vëgn plü indeferëntes. Ester che al jiss avisa debojëgn de süa gran sensibilité, de süa maternité, de so sintí l’ater toch dlungia ëres. Na ëra vir por natöra atramënter co n ël. Ara perzepësc le monn cun d’atri canai y sënt sovënz ince l’ater cun n’atra vibraziun. Mo le podëi adorbëia. Y ince les fadies fates por rové sön le scalin plü alt porta gonot a pretëne da ciafé zoruch ci che an á döt cant dé sö. Le podëi te mans feminines é n gran travert. Mo chësc podëi mëss spo ince gní manajé cun n edl feminil. Nia se trasformé te na patrona che ghira dales atres ëres che ares ti fejes y ti portes le café, ma ciodiche chësc gnô pretenü dai colegs ëi. Nia se desmentié dles capazités che na ëra mëss svilupé por ester bona da balanzé sides la vita familiara co chëra profescionala. Na ëra al podëi dess resté ëra y sce ara fajô le café denant che rové al podëi spo sára ince da le fá dedô.
Se recordé sciöche an ê
Al pó bëgn ester che les generaziuns jones crësces sö te n monn olache al ne é nia plü la ëra che se fistidiëia dla ciasa y dla cöna, mo n iade ê dantadöt chësc le punt plü sterch de na ëra. Savëi da se möie, savëi da se organisé, savëi da fá döt, savëi da se daidé fora ince ma cun püch. Sce na ëra al podëi se recorda de chësc savëi arcaich y le tira fora canche ara é söinsom póra mudé le monn. Y mudan insciö le monn röiera instëssa ala liberté che ara se á poester dagnora dejidré y scinca spo ince chësta liberté. Les ëres indere che se desmëntia por le plü chisc talënc y se conzentrëia ma plü sön le föm che ti adorbëia i edli por ester rovades al podëi lascia le monn sciöche al ê. Fajon insciö indere ne se rënderes nia cunt che ares instësses perd sües raisc y ne arjunj gnanca i traverc che ares se â poester metü, canche ares ê piades ia sön le tru devers dl podëi. Ciodí pa spo investí tan de energies canche al ne müda pö impone nia? Ciodí pa nia se gode la porjun adöm cun les atres ëres che á bonamënter daidé rové al podëi impede cherié delujiun y ante? Belanfat ci che an se tol dant tla vita, da rové al podëi o bel scëmpl da vire la vita che an á a desposiziun: an dess tres se recordé da olache an vëgn y che che an é.
Le podëi sciöche ocajiun
Tres deplü vëgnel ghiré dala sozieté che les ëres surantoles posiziuns stersces, liades automaticamënter a n cer podëi. Pié do na te posiziun ó ince dí se rënde cunt dla responsabilité che an se ciaria sö canche an se lascia ite te na te posiziun. Ester söinsom ne ó nia dí fá le bel y bur tëmp sciöche an ó. Ester söinsom se damana n gran savëi y na gran balanza da tó les dezijiuns. Nia sfruté la posiziun che an á por se trá fora vantaji personai, mo avëi vijiuns. Ciaré lunc tl dagní por mëte de de bones fondamëntes por n monn plü sann, plü nët, plü energetich. Y chësc podess ester na gran ocajiun. Nia ma por les ëres che röia te chëstes situaziuns, mo por vigni porsona. Lascé sön na pert la manira de vire che an á albü cina sëgn por se daurí a valch de nü. La pandemia nes á desmostré che chësc vá debojëgn. I le savôn pa bëgn bele denant, porchël án pö bele da desënes de agn incá porvé da rogosé le vedl sistem. Mo tl ce dla jënt ne él nia ciamó jü ite. Chësc é poester le dër momënt da desmostré che an á capí che le monn mëss se mudé. Y impara ince les porsones al podëi.
Le dër podëi é sinonim de liberté
Ala fin dles finades ne é le podëi nia d’ater co liberté. Liberté da se möie, liberté da tó dezijiuns, liberté da vire sciöche an se le dejidrëia. Y chësc mësson se concuisté. Cina che an é stlafs de lians che tëgn toch – belanfat a ci livel – ne án nia podëi. An ne pó nia. Spo él pa anfat sce an ne se le conzed nia instësc o sce al é valgügn de atri che ne se le conzed nia. Le pröm vare da rové al podëi é porchël chël da se dé instësc la poscibilité da “podëi”. I pó fá ci che me dejidrëii. I pó fá ci che i somiëii. I pó fá döt. I mëssi ma dagnora me damané sce chël che i feji me fej contënta me y les porsones che i á incëria. Spo é vigni porta daverta. Nia ne pó plü me tigní sö y nia ne pó plü me limité. I sun iö che i á mia vita deplëgn tles mans y i sun iö che i ti dá corú a mia vita. Podëi ne se limitëia nia a comané valgügn da fá valch mo me scinca a me mile ocajiuns da vire damí mia vita.